LES LLEIS QUE ENS GOVERNEN

 Un rebombori han produït à les xarxes socials els resultats de l’ última enquesta de prospectiva electoral. Atès que la majoria dels consultats (el 58,5 %) encara votarà ó al PP (el 30,7 %) ó al PSOE (el 27,8 %). El comentari generalitzat és de desencís amb una gent capaç d’acomodar-se dins de qualsevol de les set plagues de l’Egipte faraònic i continuar votant als mateixos.

No tinc pas cap respecte per les enquestes. I les anomenades d’intenció de vot en resulten tan fiables com les maniobres de les mans d’uns “trileros” sobre la taula amagant la boleta. Però no m’han sorprès aquestes notícies. Ni per la qual cosa interpreto l’existència d’una satisfacció majoritària del cos electoral amb l’actuació dels dos partits fidelitzats. No. Crec en l’existència d’una altra explicació. La de les lleis que governen la realitat de les coses.

Fa ja uns anys, a meitat del segle passat, un investigador que treballava per la IBM à New York, un jueu de nom Mandelbrot, analitzant fenòmens tan diferents com el moviment dels preus à la borsa del cotó à principis de segle i les riuades periòdiques del riu Nil, documentades molt acuradament pels antics egipcis, va descobrir que hi han dos regles o efectes que se’n adonen per tot arreu, en tot tipus de fenòmens cíclics, bé si es tracta de les variacions dels preus del cotó durant cinquanta anys i passant per sobre dos guerres mundials, bé si es tracta de les pujades i baixades de l’aigua del Nil durant segles.

L’un dels efectes el bateja com el “fenomen Josué” ó de “la persistència”, i que explica que, on hagi un desastre, durant molt de temps hi ha moltes possibilitats de continuar patint més desastres. Al Nil, quan un any havia una riuada, al any següent tornava à repetir-se. El mateix passava l’any de sequera. Era l’anunci per à la sequera de l’any vinent.

L’altre efecte, batejat com “fenomen Noé”, es à l’inrevés ó de “la discontinuïtat”, que trenca el cicle sense previ avís. La qual cosa significa que en una escala de variació del ú al cent, mai es passarà pel cinquanta, per què el cicle botarà del trenta o quaranta al setanta o huitanta. Es canvia sense passar per cap punt intermedi, per què mai existeix una evolució gradual i previsible. D’això ne saben molt els observadors dels mercats, malgrat la tossuda insistència dels economistes en creure’s el contrari.

Doncs bé, des d’aquesta troballa científica, ens trobem –enfrontats à la enquesta- en la continuïtat d’una política que fa nosa, però que la majoria percep com la persistència en el mateix cicle, mane Rajoy o mane Rubalcaba. Existeix hui per hui una força estabilitat en la continuïtat del sistema.

I es de preveure que aquesta persistència es pot interrompre de sobte, per l’efecte Noé, o el de la discontinuïtat. Aquesta és la llei de Mandelbrot. La pregunta que em faig es si Rajoy, Rubalcaba, Maria Dolores de Cospedal, Elena Valenciano, Barcenas, etc.. seran també hi presents?

Sant Joan de Moró, juliol 2013