Els
esdeveniments d’aquest estiu amb el conflicte amb Gibraltar em recorda una
pel.lícula interpretada pel Jack Nickolson i el Tom Cruise, on aquell fa un
magistral paper d’un Coronel amb el comandament de les tropes ianquis defensores
del fortí de Guantànamo à la illa de Cuba. I crec que en venen à la memòria
aquestes imatges, pels arguments d’aquell anacrònic fatxa defensant
l’importància del seu destí per à la defensa de la seguretat de la pàtria.
Sembla
que el Govern espanyol en aquest estiu trau el pit i ha posat setge –fiscal- à
Gibraltar. Per allò del “no pasarán” referit als perillosos delinqüents del
contraban dels cigarrets, s’han mobilitzat à les forces de seguretat de l’Estat
per à realitzar un “acurat, selectiu i proporcional” escorcoll de persones i
vehicles à la frontera, que provoca cada dia retencions d’hores. Conec la
comoditat d’aquest control, en la que els cotxes no poden esperar en línea
recta pel trajecte tan curt, i deuen restar cargolats en circuit, sota el sòl
de l’Andalusía. Hi ha vehicle que es queda sense benzina per culpa de
necessitar l’aire refredant l’interior,
i, en aquella època -ara fa més de vint anys- en que es va produir la mateixa
reacció patriòtica espanyola, hi havia gent que feia negoci en l’espera,
servint benzina, refrescs i entrepans, des de “xiringuitos” muntats al voltat
d’aquell immens cargol de cotxes à la guarda del seu escorcoll. Negocis
explotats naturalment pels espanyols de l’altra part de la reixa.
No puc
pas entendre que en uns temps en que afortunadament es pot anar des de Portugal
a Polònia sense traure el carnet d’identitat, es puga creure patriòtic provocar
una espera de tres hores i un escorcoll de la roda de recanvi per entrar en un
país. No sé quin trellat trau. Tampoc sé si els perjudicis fiscals del
contraban dels cigarrets i els beneficis de l’actual persecució superen les
despeses de la mobilització de les forces de seguretat, per què a vint euros
per cartó de tabac que sembla ser el guany no em quadren els números amb tanta policia
i Guàrdia Civil.
Ara, si
aquest patriotisme guantanamero es justifica per les dificultats à la peixca
d’arrastre pels totxos de formigó, més valdria subvencionar la transformació de
les barques per poder practicar un altre tipus de peixca, atès que aquest
sistema és contrari à la protecció mig ambiental i Espanya té à aquest indret
declarat parc natural.
¿I el
contraban, no és pas important, direu?. Per favor...Amb un atur de quasi la
meitat de la població, no crec que la defensa de la fiscalitat estatal justifique
aquesta intervenció, quan la majoria de la
poca gent empleada travessa tots els dies la reixa. I la filosofia dels
lliberals és que els rics són un repartiment del benestar per à la resta. Així
ho creu l’Alcalde que ha venut la sorra espanyola per à fer platges en
Gibraltar.
Pense que
els penyals tenen un atractiu
irresistible per unes determinades polítiques. Es com guanyar una altura
històrica que està negant la realitat quotidiana. Ahir va esser el penyal de
“Peregil” rescatat unes hores pel Trillo als moros, avui li tocava al Rajoy
traure pit en contra del Tractat d’Utrecht. L’història de Espanya es fa des de
les cimeres de les muntanyes. Es clar.
Sant Joan de Moró, agost 2013
No hay comentarios:
Publicar un comentario