Una llei és
identificada per la data de llur publicació al Diari Oficial amb eixa missió. A
partir d’aquesta data, ja té una filiació amb nom i cognoms. Però hi ha llei
que per la seva notòria importància pren com malnom el del Sant del dia de la
seva publicació, a mena de mostra de familiaritat intimista. El exemple més
famós és la Constitució espanyola de 1812, coneguda com “la Pepa”, per publicar
se el dia de Sant Josep.
La
actual Constitució aparegué al Butlletí Oficial de l’Estat el dia 29 de
desembre de 1978. Però no era eixe el dia que li pertocava, sinó al Butlletí
del dia anterior. Les correccions de les
galerades ja s’havien fet i l’edició era presta per à l’impressió. Però en
l’últim minut es dona l’ordre d’esperar à la següent edició.
La decisió la prengué el President Suarez, però sembla que
per la iniciativa del que aleshores era el seu Cap de Gabinet, el nostre
estimat amic i paisà Serafin Rios Mingarro. Un funcionari de carrera de
prestigi, amb anhels democràtiques i catòlic de confessió, que donà el seu
suport personal en moltes ocasions à l’oposició clandestina. Aquell home gran,
gros, de rialla fàcil em contaria com el vespre del dia 28 se’n adona de la
coincidència i va corrent à Suarez i li diu : “Presidente, el día 28 es el dia
de los Santos Inocentes, no podemos publicar la Constitucion en el BOE, porque
corremos el riesgo de pasar a la historia como la Constitución de la inocentada
de la transición española”.
El pas del temps, tanmateix, ha descobert l’imatge que estava amagada sota
la sorra i surt reclamant la legitimat del llinatge que li pertocava quan devia
nàixer
à la legalitat. La Constitució de 1978 no pertany al llinatge del qui
fou arquebisbe de Canterbury, Sant Thomas Becket, assassinat per la defensa del
poder Papal front al reial i venerat el dia 29 de desembre. La Constitució té
al seu ADN la sang injustament sacrificada dels Sants Innocents.
Però com l’història no la escriuen pas les víctimes sinó
llurs executors, la versió casolana d’una “inocentada” és sinònim d’una broma
grossa, gairebé amb notes de crueltat per una major credibilitat i que serveix
per à unes rialles provocades per la reacció que té la víctima.
Aquest és l’ADN que justifica, per exemple, les votacions
que al Congrés han enfrontat als Diputats (no tots, una arribà en retràs,
malauradament) del PSC-PSOE amb els del PSOE. La explicació és per què aquells
“volen que es vote el dret à decidir, per à no decidir”, mentre que aquestos
“no volen que es vote el dret à decidir, per què ja han decidit”, ¿Esta clar,
no?. Es com la mètrica de la lletra d’un ball. El punt final el posa aquell que
diu “la patria es anterior a la democracia”. Tot resta dins de la Constitució.
Benicassim, mars 2013
No hay comentarios:
Publicar un comentario